Nou pressupost europeu 2028–2034: Què s’hi juga el camp català?
La Comissió Europea ha presentat la seva proposta per al nou Marc Financer Pluriennal (MFP) 2028–2034, el full de ruta econòmic que marcarà les prioritats de despesa de la Unió Europea durant els pròxims set anys. Aquesta proposta, que supera els 2 bilions d’euros, suposa un gir important tant en l’arquitectura del pressupost com en les partides que afecten directament el sector agrícola.
A Prodelta, hem fet una lectura amb un focus especial en l’impacte que pot tenir sobre el sector de l’arròs i el món agrari en general. Aquí t’expliquem què es planteja i què hi podem perdre o guanyar.
Què planteja Brussel·les?
Una nova estructura de pressupost
El pressupost europeu actual es basa en 7 grans partides. La nova proposta redueix aquest esquema a 4 grans fons:
- Fons Únic (Single Fund)
Englobaria polítiques com la cohesió territorial, la immigració, la seguretat, el desenvolupament rural i l’agricultura. Aquest fons inclouria el nou National Regional Partnership Plan, que cada estat haurà de dissenyar amb les seves administracions, incloent-hi les comunitats autònomes.
➤ Això vol dir que la PAC ja no tindrà un fons propi, sinó que passarà a formar part d’un paquet més ampli i compartit amb altres polítiques. - Fons de Competitivitat
Donarà suport a sectors estratègics com les tecnologies verdes, l’energia, la recerca o la digitalització. L’agricultura hi podria tenir accés indirecte a través de programes com Horizon Europe o InvestEU. - Global Europe
Dedicat a les actuacions exteriors de la UE i les relacions amb tercers països. - Pressupost institucional
Per cobrir les despeses de funcionament de la UE (sous, administració, etc.).
Reducció de fons per a l’agricultura
Un dels punts més polèmics de la proposta és la reducció significativa de recursos destinats a la PAC:
- S’hi assignarien 302.000 milions d’euros (incloent-hi pesca i reserva agrària), molt per sota dels ~380.000 milions actuals.
- Això representa una baixada superior al 20 % a preus corrents.
- Es duplica la reserva agrària fins als 900 milions anuals, però es continuarà descomptant dels pagaments directes si s’utilitza.
Un canvi profund en la governança de la PAC
Un altre canvi important és com es gestionarà la PAC:
- El seu finançament es veurà condicionat a les reformes econòmiques generals dels estats membres.
- Això podria comportar una desigualtat entre territoris, segons el compromís i les aportacions que faci cada país al desenvolupament agrícola.
- També hi ha risc de trencar la coherència europea i deixar el sector més exposat a la incertesa.
Per al món agrari català —i especialment per al sector arrosser— això pot suposar menys estabilitat, menys previsibilitat i menys capacitat d’actuar de forma coordinada en moments de crisi.
Què hi ha de nou respecte al pressupost actual?
| Aspecte clau | MFP 2021–2027 | Proposta 2028–2034 |
|---|---|---|
| Estructura pressupostària | 7 partides + NextGenerationEU | 4 grans fons simplificats |
| PAC | Partida pròpia i separada | Integrada dins del Fons Únic |
| Governança agrícola | Normes comunes europees | Més marge per als estats, risc de fragmentació |
| Pressupost agrícola | 386.000 M€ (PAC actual) | 302.000 M€ (incloent pesca i reserva) |
| Condicions ambientals | 40 % del pressupost per a clima | Manté el focus climàtic, però sense garanties estrictes |
I el sector de l’arròs?
Per a un cultiu com l’arròs, estratègic però altament dependent del suport europeu, aquesta proposta genera interrogants:
- Més incertesa pressupostària: si el fons és compartit amb altres polítiques, podria perdre prioritat.
- Major fragmentació: si cada estat defineix el seu pla, les mesures de suport poden diferir molt entre països.
- Opcions d’innovació: es podrien aprofitar fons del Fons de Competitivitat per a digitalització i modernització del reg.
- Perill de pèrdua de veu comuna: sense una PAC forta, el sector pot quedar desconnectat de l’estratègia global europea.
I ara què?
Tot just comença el debat. La proposta s’ha de negociar amb els estats membres i el Parlament Europeu, i no s’aprovarà abans de finals de 2026 o inicis de 2027. Això ens dona temps, però també ens exigeix estar atents i actuar amb contundència com a sector.
Conclusió: la PAC ja no és intocable
Aquest nou escenari ens obliga a repensar com defensem el territori i l’activitat agrària. A Prodelta, seguirem vetllant perquè la veu del sector arrosser sigui present a l’agenda de les administracions.
