Jornada de camp Pla 2025 per al control d’Echinochloa sp. en arrossars
El passat 17 de juliol de 2025, es va celebrar una jornada de camp organitzada pel Servei de Sanitat Vegetal del DARP, on es van compartir els resultats dels assaigs realitzats enguany dins el Pla d’actuació contra Echinochloa sp. en el cultiu de l’arròs. Aquesta jornada, celebrada a Deltebre, va ser una nova oportunitat per seguir acumulant coneixement sobre una de les males herbes més difícils de controlar als arrossars catalans.
Els assaigs del 2025 han tingut tres objectius principals:
-
Validar resultats d’anys anteriors (2023 i 2024)
-
Avaluar l’eficàcia de noves estratègies herbicides, especialment com a alternatives al cicloxidim (HRAC grup 1)
-
Mesurar l’impacte del retard de sembra
A més, s’hi va afegir un assaig cultural sobre l’efecte del guaret com a eina de gestió del banc de llavors.
Un any amb sorpreses: quan allò que funcionava deixa de funcionar
Els resultats obtinguts aquest 2025 han aportat dades molt interessants i, en alguns casos, inesperades. A diferència del que es va observar durant les campanyes del 2023 i 2024, on els tractaments basats en benzobicyclon (Avanza) i clomazona (Command) van oferir els millors nivells de control com a alternativa al cilcoxidim, enguany aquests mateixos productes han mostrat una eficàcia clarament inferior.
La hipòtesi més plausible que es planteja per explicar aquest canvi és la textura del sòl de la parcel·la d’assaig d’enguany: un sòl molt argilós, que possiblement ha afectat la eficàcia d’aquestes matèries actives o que ha desincronitzat l’emergència d’Echinochloes.
Lectura dels resultats: què ha funcionat millor el 2025?
En primer lloc, els dos tractaments amb Cicloxidim (Verresta 2,5 L/ha) + adjuvant DASH (1 L/ha) van oferir els millors resultats, deixant entreveure una eficàcia molt elevada. Això reafirma que el cicloxidim segueix sent una de les opcions més potents per al control directe d’aquesta mala herba, si bé cal continuar treballant per evitar la dependència excessiva d’un sol mecanisme d’acció.
En segona posició —i a poca distància— trobem el tractament amb Novixid (Penoxsulam 2% + Florpyrauxifen-benzil 1,25%) aplicat a 2 L/ha. Aquesta combinació va aconseguir reduir la cobertura d’Echinochloa a nivells molt baixos, posicionant-se com una alternativa sòlida i prometedora a mitjà termini, especialment si es vol fugir de la rotació exclusiva amb cicloxidim.
Un altre tractament destacable és el basat en Loyant (Florpyrauxifen-benzil 2,5%) a 1,2 L/ha, que si bé en campanyes anteriors havia obtingut resultats més discrets, enguany ha demostrat un bon comportament, especialment quan s’aplica en condicions de sòl argilós, on altres matèries actives han fallat.
Resultats inesperats: Avanza i Command perden força
Un dels aspectes més sorprenents de l’assaig d’aquest any ha estat la baixa eficàcia dels tractaments amb Avanza (benzobicyclon) i Command (clomazona), tant per separat com en combinació.
El tractament 9, per exemple, que combinava Avanza 0,75 L/ha + Command 1 L/ha, va mostrar una cobertura d’Echinochloa del 85%, el que implica un control molt deficient. Aquesta dada contrasta de manera radical amb els resultats del 2023 i 2024, quan aquest tipus de combinacions eren de les més eficaces. Aquest gir en el comportament reforça la importància de tenir en compte la textura del sòl i la emergència d’Echinochloes a l’hora de planificar el programa de control de males herbes.
També els tractaments amb Avanza sol (0,75 L/ha) van presentar una cobertura elevada, similar o fins i tot pitjor que el testimoni, deixant clar que l’efectivitat observada en altres condicions no s’ha reproduït en les condicions d’aquesta campanya.
I el guaret? Una estratègia que agafa força
La jornada també va servir per compartir els resultats del pla de guaret iniciat durant l’estiu del 2024. L’estratègia consistia en fer diversos regs seqüencials i una destrucció de la vegetació espontània abans que espigués.
Els resultats, visibles a la gràfica de la pàgina 3 del document, parlen per si sols: les emergències d’Echinochloa es van reduir progressivament, passant de més de 1.000 pl/m² a valors inferiors a 200 pl/m² al final del cicle. Aquesta reducció significativa mostra que el guaret, si es gestiona correctament, pot ser una eina de gran valor per reduir el banc de llavors i facilitar el control de males herbes en arrossars.
Conclusions i aprenentatges
Els resultats de la campanya 2025 confirmen que no existeix una única recepta vàlida per a totes les parcel·les ni tots els anys. El comportament d’un herbicida pot variar significativament en funció del tipus de sòl, de la climatologia i de la pressió de llavors. Allò que ha funcionat molt bé en un any pot fallar completament en un altre si les condicions canvien.
Aquest any, productes com cicloxidim i novixid han destacat pel seu control efectiu, mentre que benzobicyclon i clomazona —que històricament havien estat molt solvents— han tingut un comportament menys eficient. Això obliga a adaptar els programes de control a la realitat de cada camp i a mantenir una estratègia basada en la rotació de mecanismes d’acció, la prevenció de resistències i la integració de pràctiques culturals com el guaret.



