Símptomes i diagnòstic diferencial
L’ADV de l’arròs alerta d’una afectació generalitzada associada a Fusarium i a processos d’anòxia radicular que a dia d’avui afecta al cultiu, amb conseqüències sobre la maduració del cultiu i el rendiment de les parcel·les.
Fusarium i anòxia: fotografies facilitades. Informació tècnica: presentació «Malalties fúngiques en arròs». Barrinador: Generalitat de Catalunya.
Els símptomes inclouen debilitament, coloració pàl·lida, creixement anormal o retardat, necrosi al coll de la planta i, en els casos greus, l’assecament complet de tota la mata d’arròs. També poden aparèixer arrels adventícies i panícules buides o estèrils. La mort de plantes genera clapes i redueix la capacitat productiva.
Aquesta simptomatologia s’ha confós, en alguns casos, amb danys provocats pel barrinador de l’arròs, Chilo suppressalis. Tanmateix, aquest insecte perfora les tiges i hi forma galeries internes, mentre que la fusarium i l’anòxia es relacionen principalment amb el coll, la base i el sistema radicular.
El Fusarium és una malaltia fúngica que té en la llavor una font principal de transmissió. L’anòxia, en canvi, és un trastorn fisiològic associat a la manca d’oxigen a les arrels. Tots dos processos poden comprometre l’absorció d’aigua i nutrients fins a provocar la mort de la mata.
La concentració dels símptomes. Per tant, no s’ha d’atribuir l’assecament de les plantes a Chilo suppressalis sense revisar les arrels, el coll, l’interior de les tiges i les condicions de l’aigua i el sòl.
Fusarium i anòxia: reconeixement visual
1. Fusarium: creixement i coll alterats
Fotografies : Informació tècnica basada en la presentació «Malalties fúngiques en arròs» (Amposta, 2018).
Símptomes: plantes massa altes o amb creixement retardat, fulles pàl·lides, arrels adventícies, necrosi al coll a nivell d’aigua, panícules estèrils i assecament de la mata. La llavor és la principal font d’inòcul, la identificació requereix una anàlisi fitopatològica.
2. Anòxia radicular: manca d’oxigen
Fotografia: mata completament seca, base enfosquida i contrast amb el cultiu verd de l’entorn.
Interpretació: la manca d’oxigen perjudica les arrels i pot provocar pèrdua de vigor i assecament. Cal revisar la renovació de l’aigua, la compactació, les restes orgàniques i l’estat radicular, i descartar altres causes.
Criteri tècnic: l’anòxia és un trastorn fisiològic, no una plaga ni una malaltia infecciosa.
Com identificar el barrinador
Fotografies: Servei de Sanitat Vegetal de les Terres de l’Ebre, Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Larves de Chilo suppressalis a l’interior de la canya d’arròs.
Les larves del barrinador penetren a les tiges i consumeixen els teixits interns. Poden aparèixer brots centrals secs, canyes debilitades i panícules blanquinoses. Els forats, les galeries o les larves dins la tija permeten diferenciar aquesta plaga de la necrosi al coll per fusariosi o d’un problema d’oxigenació radicular.
Comprovació ràpida a la parcel·la
- Arrencar una planta afectada. Conservar arrels, base i tiges.
- Revisar l’arrel i obrir la canya. Buscar necrosi, ennegriment, perforacions, galeries i larves.
- Valorar el context. Anotar la varietat, la distribució de les clapes i les condicions de l’aigua i el sòl.
Recomanacions de maneig
Mesures preventives adaptables a cada parcel·la.
- Prioritzar llavor sana i d’origen conegut. Comprovar-ne la qualitat sanitària, perquè la llavor és la principal via d’introducció i transmissió de la fusariosi.
- Renovar l’aigua i afavorir l’oxigenació. Evitar l’estancament, millorar l’anivellació i valorar eixugades controlades només si la salinitat, el cultiu i les condicions ambientals ho permeten.
- Gestionar la palla i les restes vegetals. Afavorir-ne la descomposició i reduir acumulacions que intensifiquin els processos reductors; els rostolls també poden actuar com a font secundària d’inòcul.
- Conservar l’estructura del sòl. Reduir la compactació i facilitar el drenatge, el desenvolupament radicular i la renovació de l’aigua.
- Ajustar densitat de sembra i nitrogen. Evitar densitats excessives i sobradosificacions nitrogenades, d’acord amb l’estat del cultiu i el risc de la parcel·la.
- Confirmar el diagnòstic i fer seguiment. Registrar les clapes, analitzar plantes i llavor, revisar les arrels i obrir les canyes per descartar o acreditar Chilo suppressalis.
